El Festival de Castleton comunicaba hoy
oficialmente la noticia del fallecimiento del músico, compositor y director de
orquesta Lorin Maazel. Apenas unas
horas después, todos los foros operísticos y redes sociales están absolutamente
llenos de mensajes en recuerdo de esta irrepetible personalidad de la música hoy
desaparecida.
Pese a que muchos hace tiempo que nos
temíamos lo peor, la noticia reconozco que ha provocado que esta tarde rompiese
a llorar desconsolado. Son demasiadas emociones y muchos recuerdos los que
tengo la fortuna de haber podido disfrutar gracias a Lorin Maazel. Simplemente como público. Como aficionado al que el
maestro le supo mostrar con el simple movimiento de su batuta la sutil diferencia
que existe entre lo bueno y lo genial.
Aunque si alguna huella importante ha
dejado el paso de Maazel por
Valencia, esta ha sido la de ser el principal responsable de la creación de la Orquestra de la Comunitat Valenciana y
la selección de sus integrantes, logrando que en esta ciudad hayamos podido
disfrutar de la mejor orquesta de foso de España. Una orquesta que,
precisamente en estos días, pasa por sus momentos más complicados debido a la
ceguera e incultura de nuestros responsables políticos.
No pretendía hacer aquí un extenso panegírico
ni detallar su impresionante curriculum, únicamente quería dejar un humilde y
emocionado recuerdo de un simple aficionado a quien Lorin Maazel hizo feliz con la magia de su batuta.
Gracias maestro.
Entradas
Gracias Maestro !
ResponderEliminarQué desgracia más grande.
ResponderEliminarRecuerdo que con Cavalleria me hizo llorar!
DEP.
És una noticia esperada, però que fa mal quan arriba. Jo no sóc dels que posen pels núvols a una persona pel fet de morir. El que vaig a escriure el el mateix que he pensat durant tots aquests anys en què ha semi-estat a les Arts. El millor que va fer for crear l'orquestra excel.lent que ara s'està desfent. I es desfà per culpa dels mateixos valencians, que no sabem defensar el que és nostre. Fabra i Rajoy han dir que adéus, i tts se'n va a pastar fang. Com que no som problemàtics no protestem per res, primer perdérem a Maazel, ara Mehta, l'orquestra, l'òpera, etc. i ens quedem amb la mediocritat d'una Català i d'un Fabra-2 a qui els valencians han votat. El ridícul que feu Fabra parlant-llegint en valencià és el que fem els valencians davant Madrid, Barcelona, Sevilla, o Bilbao on Rajoy dexa més diner per a l'òpera que ací. Milions d'euros. Ací, callem. Ens ho tenim merescut.
ResponderEliminarTornat a maazel, la veritat és que massa no l'hem tingut per ací. Ha faltat en moltes funciones. Que si l'esquena, que sí que me sé jo. però el que succeïa, d'acord amb el famós llibre "El mito del director" és que estava al mateix temps en diversos lloc fent ús dels seus ajudants i donant la cara el dia qu havia d'estar davant del públic. Feia això abans que calatrava ens estafara am l'OVNI desconxat, ja ho feia en el palau de la Música. Es pot parlar amb els musics. Aquest senyor, encara que sona mal dir-ho ara, adorava els diners. Per això va vindre a cí, una ciutat que segur que no coneixia, i per això se n'anà, en altres llocs cobrava més. Així són les coses.
Sinzerament, crec que estava sobrevalorat. M'esteme molt més a Mehta qui, també se n'ha anat quan els diners no han arribat al seu "standing". Supose que tots són així. Domingo també se n'anirà.
Això sí, a nivell discogràfic, el seu Strauss és excel.lent, així com un de seleccions wagnerianes amb Waltraud Meyer.
Ara em ve al cap. Era Don Giovanni, Maaazel anava a dirigir, Vaig quedar amb un grapat d'amics. No hi va assistir. De no li feia mal l'esquena.
Maazel va ser el director amb major caché del món. Per això, Helga-Zaplana-Camps el van contractar iniciant la ruïna d'un projecte que ha costat milions d'euros i que ha quedat en no res.
Descanse en pau.
Hola , Atticus. me ha pasado algo especial y quisiera compartirlo contigo. Buscando youtubes del Anillo para mi blog me he encontado con este de Maazel:
ResponderEliminarhttps://www.youtube.com/watch?v=k07zWfuKPSc
Entre la música de Mahler, que ya me conmueve este adagietto de la 5ª tan viscontiano, Maazel dirigiendo y su fecha de nacimiento que coincide con la de mi madre, que muró el 1 de agosto, me he quedado patidifuso y se me ha ocurrido escribir esta tontería que me ha salido del alma. Me he acordado de ti. Tu lloraste aquel día, yo estoy llorando ahora.
Un abrazo. Pep.
My mother was born in 1930, the same year than Maazel. She died in August, 1st 2013. I' crying for she, Maazel and me. Life is too short. I saw the maestro many times in Valencia, Palau de les Arts. I'm very sad. I can't thing in my mother. I'm 54 but I'm really and child and I need my mother. Life is very short . I would like to see her again, but this is impossible. I only can see her when I'm dreaming, but dreams are very shot, like life.
Un abrazo, Pep, y gracias por compartirlo aquí.
Eliminar